ArtĂ­culos - Entrevistas

XERRANT AMB DAVID MARCÉ

CNB. Revista d'informaciĂł al soci
nĂşm.65, abril 2019, p.25

El passat mes de setembre l'Ajuntament de Banyoles va lliurar a David Marcé Tarradas el premi Banyolí de l’Any pels èxits assolits en el món de la interpretació al llarg del 2018. Nascut a Esponellà l'any 1983, va cursar els seus estudis primaris a l'escola pública del seu poble, l'escola Carles Fortuny. Allà va assistir a unes classes setmanals que la Neus Vila, del grup Els Babaus, va impartir en aquesta escola.

Aquestes classes van ser el detonant perquè en David demanés a casa seva que volia fer teatre i fou així com va començar a fer extraescolars a l'Aula Municipal de Banyoles. Van ser uns anys en què, com ell mateix recorda, el seu pare se'n va fer un tip d'anar amunt i avall amb el cotxe per acompanyar-lo a unes classes que s'allargaren fins que va acabar els seus estudis de secundària a l'Institut Josep Brugulat de la capital del Pla de l'Estany.

D'aquella època a Banyoles recorda, sobretot, Pocapuc Teatre, el grup de teatre amateur que van formar amb una colla d’amics i amb què van fer diversos espectacles, teatre de carrer i, sobretot, molts farts de riure. També recorda especialment participar als pastorets sota la direcció d'en Joan Solana, amb qui va coincidir molt durant tota aquesta època, a Banyoles amb l’obra Palestina i, al teatre Gaudi de Barcelona, amb l'obra Ulls de bruixa. També recorda la que va ser la seva primera experiència semiprofessional, una obra dirigida per Xicu Masó que va representar amb la companyia del Teatre Municipal, un muntatge que es deia Leonci i Lena.

En acabar el batxillerat se li va presentar un greu problema: el teatre era el seu hobby, però si s'hi dedicava professionalment, aleshores es quedava sense passatemps. A més, afegeix, hi havia la llegenda negra del futur que envoltava el món de la interpretació i dels actors. I, per això, va preferir no matricular-se a l'Institut del Teatre de Barcelona i en canvi fer-ho en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de la ciutat comtal.

Com diu, no era interpretació però era una manera d'apropar-s'hi des de darrere la càmera. Tenir el món de la interpretació tan a prop i a la vegada tan lluny, li va representar una experiència molt dura.

L'any 2004, amb el títol de llicenciat en Comunicació Audiovisual, se li plantejava un nou interrogant a la seva vida quan va adonar-se que no era bo en allò i que, a més, no li agradava. Com diu ell, llavors va tenir un moment de “replegament espiritual”, va deixar-ho tot i va tornar a Banyoles, on es va dedicar a treballar del que li sortia, fins i tot de dependent en una gran àrea comercial. Finalment va aconseguir entrar a l'àrea de joventut de l'Ajuntament de Banyoles i, després, a la Nau Provisional d'Arts Escèniques.

De nou en el món del teatre, amb 24 anys es va presentar per fer les proves a l'Institut del Teatre i les va aprovar, cosa que volia dir que havia de tornar a estudiar. I així ho va fer, es va matricular per fer Art Dramàtic. Però això, reconeix, ja no era estudiar: era fer teatre a les vuit del matí, era diferent. Feia màscares, teatre gestual, tècniques de coneixement corporal, esgrima, dansa...

I tot just quan estava a segon se li va presentar una primera oportunitat de la mà d'una professora seva, la Gemma Beltran, creadora de la companyia teatral Dei Furbi. El va agafar al produir-se una baixa d'un dels actors a l'obra Asufre! Després, en Josep Maria Pou li va oferir treballar en un muntatge al Teatre Goya: Truca un inspector, de J.B. Priestley. I encara se li va presentar una tercera oportunitat: participar en un càsting pel programa infantil de televisió Club Súper 3, que va superar i on interpretava el personatge de Rick, el submís ajudant del Senyor Pla.

El fet de no parar de treballar repercutia inevitablement en l’assistència a les classes de l’Institut del Teatre però, com diu ell, fent ús de molta diplomàcia envers els seus professors l'any 2011 va aconseguir graduar-se en Art Dramàtic juntament amb els de la seva promoció.

L'any 2013, tot i que ja havia fet alguna cosa de teatre, fa el salt definitiu al Teatre Nacional amb obres com La Rosa Tatuada, de Tennessee Williams, o una Història Catalana, de Jordi Casanova. I va ser mentre treballava a La Rosa Tatuada quan va conèixer l'actor Bruno Oro, que el va animar a fer el càsting pel programa de sàtira política Polònia, de TV3. Actualment en forma part i s’ha posat a la pell de personatges com el periodista Toni Cruanyes o l’expresident Artur Mas.

Però, com assegura ell mateix, en aquesta professió “no et pots apalancar” i no pots dir “ja he arribat, ja hi sóc”, motiu per el qual “has d'estar fent sempre càstings”. I és seguint aquesta màxima que ha aconseguit participar en diferents pel·lícules i sèries de la televisió pública catalana com 13 dies d’octubre, 39+1 o Cites. Així mateix, fora de l'àmbit català, i de la mà de la seva representant, la banyolina Xenia Masó, ha aconseguit fer algunes coses en l’àmbit nacional com la sèrie Tiempos de Guerra d’Antena 3 i El dia de mañana, una producció de Movistar+, que s’ha estrenat aquest estiu.

Però això és el passat, i de cara al futur tot just comença a assajar el que serà una TV movie que es rodarà durant aquest mes de març.